Cinema per a estudiants
Català Espanyol Anglès

 Català     Espanyol      Anglès

Agrega'ns: Facebook

Inici



VEURE TOTES LES ENTREVISTES DE CINEMA PER A ESTUDIANTS


EL CÀSTIG


Mitjà de comunicació:

Matías Bize centra el seu relat en un secret, aquests secrets que cadascú reserva per a si, que no es comparteixen i que ens acompanyen fins a la mort tret que un esdeveniment extrem obri aquesta caixa de Pandora. Ana (Antonia Zegers) es veu abocada a una situació límit que la impel·lirà a confessar allò que tants anys li cremava per dins i que creia que mai no sortiria a la llum. I, precisament perquè són secrets emmascarats, quan s'alliberen comporten danys col·laterals. Ana i Mateu perden el seu fill Lluc al bosc. Ell des del principi ho viu amb angoixa, ella vol pensar que els està gastant una malifeta, que vol cridar la seva atenció... però la cerca frenètica resulta infructuosa. La situació es torna més tensa i els retrets, la culpa envers l'altre, el repartiment de responsabilitats i el paper de cadascú en la criança del nen van aflorant amb una tensió emocional progressiva molt bé controlada. La crisi entre ells arriba fins al punt que Ana, superada per la situació, revela el seu sentir cap a la maternitat, un descarnat sentir devastador que ha estat el seu secret emmascarat. Mateu, que sempre ha viscut amb il·lusió la seva paternitat, s'haurà d'enfrontar a una situació crua difícil d'assimilar i resoldre. Una gran escletxa s'ha obert entre ells. A partir d'ara ja no es podran percebre igual. Bize aconsegueix que l'espectador participi i sigui còmplice de tots els secrets que es van desvetllant amb recursos senzills: un únic escenari, dos personatges, sense cap música i en un sol pla seqüència. Una sincera i valenta reflexió sobre allò que es menysprea però que arrosseguem dia a dia en silenci.

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina).

CLOSE


Mitjà de comunicació:

Si ens quedem amb la part epidèrmica de la pel·lícula podríem definir-la com un drama adolescent, però el que fa que CLOSE no sigui un relat a l'ús és la seva sensibilitat i subtilesa en el tractament del tema, la seva predilecció pels matisos i picades d'ullet a l'espectador sense necessitat de cops d'efecte o d'una dramatització excessiva i per l'empatia que genera amb el que passa a la pantalla: tot calculat al detall mitjançant simbologies delicades i silencis que ens parlen d'emocions callades. El canvi d'estacions, representades pels camps de flors que cultiven la família del protagonista, seran les que marcaran el pas del temps: un present dolorós que al final donarà pas a un futur esperançador. Les emocions seran el fil conductor de les dues etapes per les quals travessa el protagonista. Una primera regida per la felicitat, l'afecte, el joc i, sobretot, per una gran amistat. N'hi haurà prou amb unes paraules pronunciades amb malícia, o sense, per canviar completament el destí de dos amics que es professaven un immens afecte. Hauran de renunciar a si mateixos i construir-se una nova identitat: un caurà víctima de la seva complexitat i fragilitat, l'altre haurà d'enfrontar-se al dolor, la culpa, la traïció i el dol que l'aniran corroint per més que intenti emmascarar-lo amb les distraccions pròpies de la seva edat. Només una catarsi emocional amb algú directament implicat a la història aconseguirà alliberar la culpa i obrir el camí cap a una nova maduresa. Però a més a més de l'excepcional situació que viuen els protagonistes també experimentaran els canvis que marquen el pas de la infància a l'adolescència. La construcció d'una identitat, la recerca de llibertat, l'ocultació d'allò que abans es confiava als pares i que és el començament de la solitud emocional es van suggerint al llarg de la història de vegades en to líric, d'altres en to realista.

Lukas Dhont ja va saber seduir-nos amb Girl. Amb Close, la seva segona pel·lícula, va aconseguir el Gran Premi del jurat a Cannes. Un director a qui caldrà seguir la pista.

 

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina).

AS BESTAS


Mitjà de comunicació:

Rodrigo Sorogoyen (Que déu ens perdoni, El regne, Mare) construeix un thriller psicològic que manté l'espectador en una tensió latent sense necessitat de recórrer a la violència física. El relat s'inspira en una història real, el crim de Petin. Galícia profunda. Dues parts enfrontades: la d'un matrimoni francès, l'Antoine i l'Olga, que busca viure de la natura però sense perjudicar el medi natural i la d'uns veïns del poble que volen fugir d'una vida miserable, d'un no futur a causa de l'abandonament del camp i vendre les terres perquè s'hi instal·lin plantes d'energia eòlica (ecos de Alcarràs). Una actitud civilitzada confrontada a una altra d'incívica i bàrbara. Dividida en dues parts, la primera se centra, per una banda, en la vida tranquil·la i feliç del matrimoni contrastada pels enfrontaments, provocacions i desafiaments dels veïns contra Antoine. Predomina la testosterona i Sorogoyen va dosificant la tensió amb un mestratge tal que l'espectador es veu dominat per la sensació que la violència física serà la que posi fi a unes relacions on la conflictivitat va en augment. A la segona part el punt de vista canvia radicalment. Serà Olga qui condueixi el relat imposant la serenitat, la conciliació i l'esperança. La venjança es veurà substituïda per la cerca de la justícia. Les magnífiques interpretacions de Denis Ménochet, Marina Foïs i Luis Zahera són imprescindibles per considerar As bestas com una de les millors pel·lícules de l'any del cinema espanyol. Gran triomfadora a Tòquio a la millor pel·lícula, millor direcció i millor actor per a Denis Ménochet i Premi del públic a millor pel·lícula Europea a Sant Sebastià, Sorogoyen dóna mostres una vegada més de dominar el que es porta entre mans.

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina).

 

 

 

ARGENTINA, 1985


Mitjà de comunicació:

Santiago Mitre (La serralada) és el director i el guionista juntament amb Mariano LLinás (La Flor) d'aquesta necessària pel·lícula basada en fets reals. Es narren les estratègies que segueixen dos fiscals (Julio Strassera i Luis Moreno Ocampo) per aconseguir asseure a la banqueta dels acusats per crims de guerra i violació dels drets humans, nou militars de l'última dictadura militar a Argentina. Ni les amenaces ni les coaccions de les què van ser víctimes, ni l'ajustat termini de temps per recollir testimonis i proves contra els acusats, els van portar a claudicar en el seu afany per fer justícia a les víctimes i aconseguir que la veritat aflorés en la recent estrenada democràcia argentina. Sense pretensions d'aportar innovacions a nivell formal i malgrat la durada (140 minuts), Mitre aconsegueix un relat amè, sobri i en el qual no falten els diàlegs simpàtics en algunes escenes que ajuden a relaxar la densitat de la història. Amb unes bones interpretacions, cal destacar la de Ricardo Darín en el paper del fiscal Julio Strassera.

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

 Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina).

Solucionaris Recursos xarxa

Últimes Notícies

Labordeta, un home sense més


Quan fa 12 anys de la seva mort, Paula Labordeta i Gaizka Urresti dirigeixen aquest documental on coneixem el costat més íntim i personal de José Antonio Labordeta.


LUNANA, UN IAK A L'ESCOLA, DE PAWO CHOYNING


Un bon exemple de com per fer una bona pel·lícula no calen grans efectes especials, ni arguments enrevessats, ni ritmes atropellats ni ambients sofisticats, sinó que seran la sensibilitat del director i la seva mirada personal les que ens entendriran, emocionaran i faran reflexionar.


L'ILLA DE BERGMAN DE MIA HANSEN-LØVE


L'illa de Bergman es pot llegir com una reflexió sobre la creació, el poder de la ficció per ajudar-nos a equilibrar la nostra realitat, sobre la crisi de la pàgina en blanc, sobre la situació de la dona al cinema, sobre la relació de la parella i sobre el mateix cinema.


EL PERDÓ


Mina, la protagonista, ha d'enfrontar-se a una situació extrema: el seu marit és executat acusat d'haver comès un assassinat. Al cap de poc temps el veritable culpable confessa. Un error de la justícia iraniana l'ha deixat absolutament sola amb una filla petita muda i en una situació econòmica precària.


JEREMY THOMAS, UNA VIDA DE CINEMA


El documental Jeremy Thomas, una vida de cinema és dirigit per Mark Cousins. Junts inicien un viatge de Londres a França amb cotxe per assistir al Festival de Cannes. Durant el trajecte van recordant algunes de les pel·lícules produïdes per Thomas, intercalant imatges de les mateixes i intervencions de Tilda Swinton i Debra Winger.


L'HOME QUE VA VENDRE LA SEVA PELL


Una sàtira contra el món de l'art contemporani, una impossible història d'amor, una crítica a la precària situació dels sirians i les dificultats que han d'enfrontar per fugir a un altre país o, com a conclusió general, la recerca incessant de llibertat per part de l'ésser humà que sempre comporta altres renúncies.


UN HEROI


El relat té una doble interpretació ja que el director deixa a criteri de l'espectador si el protagonista és realment un heroi o, per contra, tot forma part d'un pla organitzat per assolir-ne notorietat.


PRIMAVERA A BEECHWOOD


Adaptació de la novel·la de Graham Swift, "Mothering Sunday", la qual ha suposat, pel seu estil indirecte i lliure, tot un repte per a Eva Husson, directora d'aquesta exquisidesa. Husson reconeix haver-se sentit molt còmoda amb el guió d'un altre escriptor.


TOT HA ANAT BÉ (TOUT S'EST BIEN PASSE)


Pel·lícula basada en la novel·la homònima d'Emmanuèle Bernheim (guionista d'algunes pel·lícules d'Ozon) on relata l'experiència que va viure quan el seu pare li va demanar que l'ajudés a morir.


LA VIDA SECRETA DELS ARBRES


El guarda forestal alemany Peter Wohlleben va publicar el 2015 un llibre titulat La vida secreta dels arbres, que Jörg Adolph ha portat ara a la gran pantalla.


COM UTILITZAR LA NOSTRA PÀGINA

Amb el suport de:
Ajuntament de Mataró. Educació Ajuntament de Sabadell. Educació Ajuntament de Terrassa. Educació
Col·laboren:
Cinemes Imperial. Sabadell Círcol Catòlic. Badalona Cinemes Girona La Calàndria Cinema. El Masnou Casal Nova Aliança. Mataró Cinema Catalunya. Terrassa Círcol catòlic. Vilanova i la Geltrú Cineclub Sabadell
Centre de Recursos Pedagògics. Mataró Centre de Recursos Pedagògics. Baix Maresme Centre de Recursos Pedagògics. Badalona
Qui som Privacitat Envia aquesta pàgina a un amic/ga Contacta amb nosaltres