Cinema per a estudiants
CatalÓ Espanyol AnglŔs

 CatalÓ     Espanyol      AnglŔs

Agrega'ns: Facebook

NotÝcies

LA ZONA D'INTER╚S, DE JONATHAN GLAZER


MitjÓ de comunicaciˇ:

La zona d'interès fa referència als 40 quilòmetres quadrats que envoltaven els camps de concentració nazis a la Segona Guerra Mundial.

Basada en una lliure adaptació de la novel·la homònima de Martín Amis és també Hannah Arendt i la seva teoria de la "banalització del mal, concepte que afirma que persones aparentment normals són capaces de cometre grans atrocitats" qui recorre tota la pel·lícula. I és precisament Rudolf Hoss, comandant d'Auschwiz, el nazi que va projectar la maquinària de mort col·lectiva que més tard es va estendre a altres camps de concentració qui protagonitza aquesta banalitat del mal. La seva vida transcorre plàcidament amb la família en un casalot de dos pisos amb jardí, piscina, hort i servei. El seu dia a dia transmet amor, felicitat, confiança i és precisament aquesta vida idíl·lica el què resulta esgarrifós en constatar que només un mur amb enfiladissa separa aquest paradís d'unes xemeneies que escupen el fum dels assassinats, del soroll d'algun tret o crit de dolor. Família dedicada a la més esgarrifosa i sinistra normalitat sense pensar-hi, sense que això els pertorbi la seva quotidianitat, aliens a tot el que passa a l'altra banda del mur. La seva indiferència cap al que tenen tan a prop es manifesta de manera palesa quan Hoss li comunica a la seva dona que el traslladaran i ella prefereix que marxi ell sol per no haver d'abandonar aquest lloc idíl·lic on els nens tenen totes les condicions per ser feliços. I és en aquesta indiferència cap a la monstruositat, on resideix el què és inquietant de la història i la fa diferent a altres relats que han tractat el tema: el que és atroç no es veu, però subjau a la pel·lícula durant els 106 minuts de la seva durada. Sense mostrar el patiment dels desesperats presoners, sense reclamar la compassió de l'espectador cap a les víctimes, aconsegueix transmetre subtilment la deshumanització absoluta davant la crueltat i la barbàrie. Allà on va tenir lloc un dels crims més grans de la història actualment es mostra asèpticament la memòria del passat.

«Peus levitant amb patètic fulgor.

Jo mateixa,

també jo ballo

alliberada de la gravetat

cap a la foscor i el buit.

Espais comprimits i proscrits de temps passats,

llunyanies recorregudes,

soledats perdudes

comencen a ballar, a ballar.

Jo mateixa,

també jo ballo.

Amb irònica temeritat

res he oblidat:

conec el buit

i conec la gravetat.

Amb irònic fulgor

ballo i ballo».

Hannah Arendt

 

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina).

COM UTILITZAR LA NOSTRA P└GINA

Amb el suport de:
Ajuntament de Matarˇ. Educaciˇ Ajuntament de Sabadell. Educaciˇ Ajuntament de Terrassa. Educaciˇ
ColĚlaboren:
Cinemes Imperial. Sabadell CÝrcol Cat˛lic. Badalona Cinemes Girona La CalÓndria Cinema. El Masnou Casal Nova Alianša. Matarˇ Cinema Catalunya. Terrassa CÝrcol cat˛lic. Vilanova i la Geltr˙ Cineclub Sabadell
Centre de Recursos Pedag˛gics. Matarˇ Centre de Recursos Pedag˛gics. Baix Maresme Centre de Recursos Pedag˛gics. Badalona
Qui som Privacitat Envia aquesta pÓgina a un amic/ga Contacta amb nosaltres