Cinema per a estudiants
CatalÓ Espanyol AnglŔs

 CatalÓ     Espanyol      AnglŔs

Agrega'ns: Facebook

NotÝcies

MËN PETIT. ENTREVISTA AMB ELS PROTAGONISTES DEL DOCUMENTAL


MitjÓ de comunicaciˇ:

 

Frases rellevants que ens diu l'Albert Casals en aquesta entrevista:

- "L'educació és molt important. En la meva manera de ser influeix el fet que mai m'hagin dit "no facis això" de manera impositiva. Sempre m'ho han raonat".

- "La relació amb els meus pares sempre s'ha basat en el diàleg. Si no estava d'acord amb alguna cosa, jo ho argumentava, moltes vegades contradient-los. M'han educat amb una ment crítica, per pensar per mi mateix".

- "Quan parlava dels meus projectes a la gent, tots em deien que estava boig, però no m'ha passat mai res i això m'ha donat més confiança en mi mateix. A més les experiències han estat increïbles".

- "M'han passat mil coses que per uns serien negatives però que per a mi han estat genials. En el moment en què acceptes que et pot passar alguna cosa vol dir que no ets tan inconscient. Al final mentres no moris i siguis feliç vol dir que tot el que t'ha passat abans no era tan dolent perquè t'ha portat a aquest punt".

- "El que és greu no és morir als 40 o 80 sinó morir sense haver portat la vida que havies escollit".

- "Faig escalada, pujo escales com si res. No vaig ser diferent a l'escola, no més que un altre que portés ulleres. Jugava amb els meus companys com un altre qualsevol".

- "És difícil arribar a fer el que vols fer sinó tens una base mental filosòfica. En cas contrari, a la mínima que algú et digui alguna cosa et deixaràs influir per ell. La base de la filosofia és pensar les coses per tu mateix de manera crítica, racional".

- "El més essencial és deslligar-te de totes les creences falses que et volen imposar i no ens agraden, (guanya diners, sé d'aquesta manera o de tal altra ...), ser crític amb elles".

- "Quan viatjo, més que els paisatges, el que m'agrada és veure com viu la gent, com pensa, com fa les coses".

- "A l'escola s'hauria d'ensenyar també coses més pràctiques: com relacionar-se bé amb els altres, controlar la ira, solucionar situacions ... T'ensenyen coses que no sempre vols saber i no t'ensenyen coses que voldries aprendre".

- "Molta de la gent que he conegut que estava malament no eren discapacitats, estaven malament per altres raons. El que realment importa és trobar allò que et farà feliç, pensar com vols viure i viure així".

 

MÓN PETIT. UN DOCUMENTAL SOBRE UN GRAN PERSONATGE (VEURE TRÀILER)

L'Albert Casals té actualment 22 anys. Als 5 anys se li va diagnosticar una una mononucleosi que va acabar en leucèmia i degut al fort tractament a què es va veure sotmès per superar la malaltia es va quedar en cadira de rodes. A partir dels 15 anys ha emprès, la majoria de les vegades sol i sense diners, prolongats viatges que l'han mantingut lluny de la seva família i amics durant llargs períodes de temps.

Però amb cadira o sense l'Albert és especial, diferent, gairebé m'atreviria a dir que és únic. La seva personalitat sembla estar modelada per una matèria diferent, és com si el diccionari dels seus gens estigués compost per paraules com altruisme, felicitat, frescor, optimisme, afectivitat, tolerància, valentia i hagués esborrat altres com ressentiment, egoisme, ira, insatisfacció i un llarg etcètera amb què breguem la gran majoria dels humans.

La vitalitat i energia que desprèn el personatge no poden deixar indiferent. La solidesa i la lògica dels seus arguments, es combregui amb ells o no, poden arribar a desarmar l'interlocutor. Amb ell es confirma la teoria que la manera de percebre el món és un estat mental, que l'afany de superació i la força de voluntat no tenen límits i que si es té clar un objectiu no hi ha obstacle que impedeixi aconseguir-ho. L'Albert no ha pretès que el món s'adapti a ell sinó que ha estat ell el que ha creat el seu propi món, la seva pròpia realitat, prescindint de tots els valors efímers que la societat pretén imposar als joves dia a dia.

Les seves gestes assoleixen un vol que, com es desprèn del documental i de les seves paraules, estan més properes al firmament que al que és terrenal.

La pel·lícula ens parla del viatge que l'Albert Casals i la seva núvia l'Anna Socías fan per arribar al far East Cape a Auckland, Nova Zelanda, el punt del nostre planeta més llunyà des de casa seva a Barcelona. Les seves pròpies gravacions del dia a dia es van intercalant amb entrevistes a familiars i amb fragments dels vídeos que el pare d'Albert ha anat fent de la seva infància al llarg de quinze anys. Però tractant-se d'un personatge com l'Albert, el viatge no serà un viatge normal sinó un altre dels tants desafiaments a que el nostre protagonista s'ha enfrontat al llarg de la seva vida. Ara recorreran 30.000 quilòmetres en 200 dies de viatge i només amb 20 € a la butxaca.

 

Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

 

 

COM UTILITZAR LA NOSTRA P└GINA

Amb el suport de:
Ajuntament de Matarˇ. Educaciˇ Ajuntament de Sabadell. Educaciˇ Ajuntament de Terrassa. Educaciˇ
ColĚlaboren:
Cinemes Imperial. Sabadell CÝrcol Cat˛lic. Badalona Cinemes Girona La CalÓndria Cinema. El Masnou Casal Nova Alianša. Matarˇ Cinema Catalunya. Terrassa CÝrcol cat˛lic. Vilanova i la Geltr˙ Cineclub Sabadell
Centre de Recursos Pedag˛gics. Matarˇ Centre de Recursos Pedag˛gics. Baix Maresme Centre de Recursos Pedag˛gics. Badalona
Qui som Privacitat Envia aquesta pÓgina a un amic/ga Contacta amb nosaltres