Notícies
CAS 137
Mitjà de comunicació:
Dominik Moll (La nit del 12, Només les bèsties)
"Quan no ens quedi cervell i desaparegui la democràcia et preguntaràs si vas estar mirant massa nimietats a les pantalles..."
Som a París el 2018. Allà va començar el moviment de les armilles grogues, un moviment de protesta amb origen a les xarxes socials i en contra bàsicament de la pèrdua del poder adquisitiu de les classes mitjanes i baixes i la injustícia fiscal. França, a causa de l'envergadura de la revolta, va mobilitzar no només la policia urbana, sinó agents de tota mena per contenir o aturar els manifestants. Hi va haver una precipitació en aquest desplegament que va comportar una descoordinació total, cosa que va possibilitar que en alguns enfrontaments entre policies i activistes s'incomplissin les regles agredint-se els uns als altres. Els manifestants, com és de suposar, van ser els que es van emportar la pitjor part, cosa que va suposar que el departament de policia es veiés desbordat per haver de tramitar tantes reclamacions dels afectats. El cas 137 va ser un d'ells: el d'una mare amb un fill de 20 anys agredit per uns policies no uniformats amb un tret al cap i una puntada de peu quan estava greument ferit a terra. Stèphanie (Léa Drucker), treballa a la unitat IGPN, policia interna de la policia. Assumeix la feina amb una gran professionalitat, és un model de moralitat i tenacitat en la persecució de les injustícies. Sempre ha sabut mantenir el cap fred i ser objectiva en les seves investigacions, però en aquest cas caldrà bregar amb una dura disjuntiva: d'una banda forma part del cos que investiga però alhora és de la mateixa ciutat d'on prové la víctima i la seva família. S'haurà d'enfrontar a testimonis, superiors, companys, etc. que semblen protegir una cosa que se li escapa o no és capaç de veure. La seva serenitat, fugint d'un excés de dramatisme, anirà teixint amb les seves investigacions, interrogatoris, enregistraments, proves balístiques, etc. un relat lògic, meticulós i versemblant sobre el succés. La seva decepció serà descobrir que no és fàcil gestionar la veritat quan la investigació de les institucions recau en si mateixes i veuen amenaçada la seva estabilitat. Aleshores entra en joc la impunitat, el corporativisme i l'encobriment i procedir correctament, quan tot juga en contra, paradoxalment, sembla inadequat. Tot això fa que les contradiccions i complexitats del sistema quedin al descobert amb els seus defectes, interessos i mancances en un thriller intens, contingut, amb suspens i amb de rellevància polític/social. Moll opta per mantenir una sobrietat estilística, sense plànols innecessaris, sense ostentació tècnica en consonància amb la fredor i desinterès propis d'un organisme oficial
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina).
