Notícies
CAFARNAÜM
Mitjà de comunicació:
Segons sembla, a la directora libanesa Nadine Labaki l'està passant amb Cafarnaüm el mateix que a Ai Weiwei amb el documental Marea humana. Hi ha qui els retreu el portar a la pantalla el sofriment humà quan ells viuen en una realitat que no té res a veure amb el que denuncien. ¿Pornografia emocional o denúncia social? Tot residirà a com ho percebi cada espectador, però penso que és difícil no reaccionar davant les imatges que se succeeixen en la pel·lícula.
Films com el de Labaki no canviaran aquest sistema, que s'està revelant completament inútil per solucionar el problema dels refugiats o el de la pobresa, però sí que poden obrir debats, remoure consciències i motivar a les organitzacions no governamentals a seguir allà. Potser no pugui demanar-se molt més a una societat benestant i habituada a frivolitzar les crisis humanitàries.
Per això hi ha veritats que incomoden. Perquè Zain, el nen protagonista, és víctima de totes les violències que poden patir els nens que viuen als barris més marginats de Beirut, fins el punt de denunciar els seus pares per haver-lo portat al món. La virtut de la directora és que, tot i ser demolidora la seva història, sap explicar totes aquestes atrocitats amb una gran sensibilitat i tendresa, evitant l'emoció fàcil i els tòpics i deixant al final una escletxa per a l'esperança. Potser perquè gràcies a la pel·lícula, Zain ha vist complert el seu somni, juntament amb el de la seva família, de viure a Noruega i assistir a l'escola. Estrena 15 febrer 2019
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
