Thomas Vinterberg (La caça i La Celebració, entre altres) va formar part del grup Dogma 95 encara que Kursk res tingui ja a veure amb aquest moviment. L'argument, basat en fets reals i en el llibre de Robert Moore, que va investigar el rerefons polític de la catàstrofe, relata la tragèdia que va patir aquest submarí nuclear rus al 2000 al mar de Barents. La pel·lícula parla de la petitesa de l'ésser humà davant de la maquinària del poder. Transcorre en tres plans: el dels 23 tripulants atrapats a centenars de metres de profunditat, enfrontant-se al fred, la manca d'oxigen, la fam i les inundacions; el de la lluita de les famílies contra els obstacles, mentides i desinformació de les autoritats i el dels governants russos negant-se, per tal de salvar l'honra nacional, a acceptar l'ajuda d'altres països que disposaven de millors mitjans per dur a terme el rescat.

El submarí era l'orgull dels russos i no podien imaginar que, tal com van haver d'admetre el 2002, una fuita de combustible originaria una gran explosió. La falta de manteniment i la limitació en submarins de rescat a causa de la pobresa del país van exposar tota una tripulació a una mort segura. Tot va passar quan Putin, que portava poc temps en el poder, estava de vacances i la seva reacció va ser d'una fredor i insolidaritat amb les víctimes i les seves famílies absolutes. La seva presència en la pel·lícula és nul·la perquè tal com admet Vinterberg "és una decisió artística per fer de la pel·lícula alguna cosa universal sobre la humanitat"

El mateix director té una contundent frase que diu: "CUIDA'T DE QUI OSTENTEN EL PODER. NOMÉS ET TENS A TU MATEIX I ALS QUE T'ENVOLTEN". Gran veritat. No hi ha més que veure els temps que corren ...

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

En les seves dues últimes pel·lícules (Shame i Dotze anys d'esclavitud) Steve McQueen desenvolupava un únic tema centrat en un protagonista. En Vídues, el desplegament de temes, personatges i salts temporals és tal que fins i tot resulta difícil la classificació per gènere. El suspens, el drama i algun que altre gest de complicitat de comèdia conflueixen en un film que ens parla de política, religió, raça, classes socials i gènere. No sempre totes aquestes històries queden versemblantment segellades.

Un grup de vídues, els marits de les quals han mort quan duien a terme un atracament, són víctimes de les amenaces d'uns delinqüents als quals les seves parelles els hi devien una elevada suma de diners. Sense cap experiència, aquestes dones decideixen organitzar-se i dur a terme un robatori a la residència del regidor del districte, basant-se en el pla que havia ideat el marit d'una d'elles. Queen va explicant el passat i la situació dels diferents personatges alhora que va desenvolupant el suspens.

Lluny d'utilitzar els recursos típics d'algunes pel·lícules d'aquest gènere, com són les persecucions frenètiques i les reaccions histèriques, el director deixa que els protagonistes desenvolupin la seva història sense presses, cohesionant-les dins d'un temps pausat i en uns espais suggeridors.

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

Estem davant d'un clar exemple de com per fer una magnífica pel·lícula, amb un bon guió, un excel·lent actor (Jakob Cedergren), un reduït espai (en aquest cas una oficina) i uns sons torbadors de fons és més que suficient. Ja ens ho va demostrar Steven Knight amb Locke, on l'acció transcorria íntegrament en un cotxe en el qual un extraordinari Tom Hardy s'enfrontava a través del seu mòbil als seus problemes conjugals i professionals. A The Guilty, òpera prima del danès Gustav Möller, és un policia relegat a atendre trucades d'emergències per un incident pendent de judici, el què des de la seva oficina haurà de resoldre un cas que ens manté en suspens els 85 minuts que dura el film i que viurem amb la mateixa intensitat que ell.

La trucada d'una dona angoixada explicant que ha estat segrestada pel seu marit desperta la consciència del protagonista. Les filles petites de la dona són soles a casa. El perill que amenaça totes elles condueix el policia a fer-se unes idees preconcebudes de la situació, que veurà desmentides pels diferents i inesperats girs del guió. La seva implicació en el cas, que sent com una cosa personal, el portarà a extralimitar-se en les seves funcions i el sumirà en una impotència de la qual difícilment hi podrà sortir airós.

Tant el protagonista com l'espectador hauran de representar-se en la seva imaginació tot el que passa a l'altra banda del telèfon. Les veus de la dona, de la filla, dels operadors de la policia regional i dels seus amics van travant una inquietant història d'intriga, plena de contratemps i incerteses alhora que ajuden a resoldre-la.

Nua d'artifici, amb predomini dels primers plans, continguda en gestualitat però amb l'expressivitat suficient per transmetre emocions i amb una atmosfera envoltant The Guilty ha estat seleccionada per Dinamarca per presentar-se als Oscars.

Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)