Cinema per a estudiants
Català Espanyol Anglès

 Català     Espanyol      Anglès

Agrega'ns: Facebook

Inici

ASSASSINAT A L’ORIENT EXPRESS




VEURE TOTES LES ENTREVISTES DE "CINEMA PER A ESTUDIANTS"

 

De totes les versions cinematogràfiques que l'escriptora Agatha Christie va poder veure de les seves novel·les, la que més li va satisfer va ser Assassinat a l'Orient Express, de Sidney Lumet, que va comptar amb un repartiment estel·lar meravellós. Poirot al costat de Sherlock Holmes i el Pare Brown formen el trio de detectius anglesos, reflexius i cerebrals, pioners en aquest gènere literari.

El director Kenneth Branagh està especialitzat en portar al cinema adaptacions de peces teatrals clàssiques. Amb l'adaptació de la coneguda novel·la de Christie aconsegueix un film preciosista, amb un magnífic desplegament d'efectes visuals, una impecable reconstrucció de l'època i uns elaborats travellings de paisatges muntanyosos nevats que, tot i que no aporten res a l'argument, sí que allunyen per uns segons l'espectador de l'interior del tren, únic espai argumental. I potser aquesta és una carència del director, ja que roba protagonisme a l'Orient Express i li treu aquesta sensació de claustrofòbia que tan important és per mantenir la tensió de la trama.

Branagh, en el seu paper de Poirot, s'erigirà en el principal protagonista de l'obra. Brillant interpretació que farà ombra a tots els altres actors, l'actuació dels quals no està tot l'aprofitada que podria donar de si un repartiment tan excepcional. L'espectador surt amb la sensació de no haver conegut bé aquests personatges que persegueixen un objectiu comú però que es mantenen en una contenció i distanciament que roba emoció als seus gestos i paraules. Obra coral, el director no evita recórrer a uns plànols característics del teatre i encara que l'argument sigui  conegut per a tots, la versió de Branagh brilla amb un estil propi.

 

 

Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

 


 

MAUDIE, EL COLOR DE LA VIDA

 

La directora irlandesa Aisling Walsh ha preferit centrar-se en la vida íntima de la pintora canadenca Maud Lewis abans que en teoritzacions sobre l'estil de la seva pintura. Aquesta arriscada elecció hagués pogut caure en el parany d'un drama fàcil, lacrimogen i excessiu donat la vida gens fàcil dels dos protagonistes. Per contra estem davant d'un drama tendre, un cant a les ganes de viure, a la pròpia superació i tot això dins d'un context que transmet en cada escena l'elegància en la contenció emocional.

Maud Lewis va néixer el 1903. Afectada des de la seva adolescència d'una artritis reumatoide, es va veure obligada a deixar l'escola on va ser víctima d'escarni per part dels seus companys. En morir els seus pares, el seu germà la va obligar a anar-se'n a viure amb la seva tia. Tots dos la infravaloraven, la anul·laven i la tenien per una inútil. El refugi de Maud a aquests continus menyspreus i adversitats va ser la pintura. L'amor a l'art juntament amb un caràcter tendre, de ment ferma i sense afecció a l'autocompassió la van empènyer a buscar un lloc on poder desenvolupar-se com a persona. El seu treball com a criada amb un home rondinaire, autoritari però amb un passat tampoc gens fàcil, li van brindar l'oportunitat de desenvolupar el seu art alhora que la seva gran humanitat va anar produint canvis molt positius en la personalitat d'ell fins al punt que va ser qui la va cuidar quan la malaltia d'ella la va deixar gairebé invàlida. Els seus dibuixos coloristes, plens de motius de vegades incongruents i gairebé sempre referits a la natura, la van portar a ser pionera en l'art naïf. Malgrat el gran èxit que van tenir les seves pintures, mai va trepitjar un museu, ni va conèixer un pintor ni va renunciar a la seva vida en una petita caseta en plena natura. Va ser una parella d'inadaptats que no van buscar el reconeixement social ni familiar.

Sally Hawkins és qui dóna vida al personatge amb una interpretació magistral tant física com emocionalment. Ethan Hawke serà l'ingrat marit el caràcter del qual s'anirà endolcint amb el pas del temps per acabar, tot i que de forma una mica forçada, doblegat a l'afecte d'ella.

Excel·lent final on se'ns ofereixen unes entranyables imatges reals del matrimoni en la seva cabana de tot just 30 m2.

 

 

Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)


Solucionaris Recursos xarxa

COM UTILITZAR LA NOSTRA PÀGINA

Amb el suport de:
Ajuntament de Mataró. Educació Ajuntament de Sabadell. Educació Ajuntament de Terrassa. Educació
Col·laboren:
Cinemes Imperial. Sabadell Círcol Catòlic. Badalona Cinemes Girona La Calàndria Cinema. El Masnou Casal Nova Aliança. Mataró Cinema Catalunya. Terrassa Círcol catòlic. Vilanova i la Geltrú
Centre de Recursos Pedagògics. Mataró Centre de Recursos Pedagògics. Baix Maresme Centre de Recursos Pedagògics. Badalona
Qui som Privacitat Envia aquesta pàgina a un amic/ga Contacta amb nosaltres