Inici

REBELDE, UNA COLPIDORA HISTÒRIA BARREJA DE MISÈRIA, COLTAN I KALASHNIKOVS

Que Àfrica és la zona més oblidada del planeta ho sabem perquè els nostres mitjans de comunicació només es fixen en aquest continent quan succeeix una gran catàstrofe. Àfrica no és un tema cool; no està de moda parlar d'enquistades guerres quotidianes ni de la, no ja pobresa sinó, misèria crònica de gran part de la seva població.

Per esmenar en part aquest oblit, per recordar-nos aquesta infame realitat s'estrena ara la commovedora Rebelde (War Witch), una pel·lícula que entre molts altres premis internacionals ha estat nominada a l'Oscar 2013 a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

El film és un cop de puny a les nostres consciències del canadenc Kim Nguyen, el seu director i guionista, que situa l'acció en algun lloc de l'Àfrica subsahariana on Komona (Rachel Mwanza), una nena de 12 anys, viu pacíficament amb els seus pares en un petit i remot llogaret fins que un dels tants exèrcits que pul·lulen per la zona la segresta i l'obliga a combatre com a soldat.

La primera regla que Komona aprèn és la d'estimar el seu kalashnikov, amb el qual haurà de subsistir enmig de la selva i d'una guerra pel control i el comerç del coltan, aquest mineral escàs a la natura, estratègic per al desenvolupament de l'electrònica mundial i del qual La República Democràtica del Congo posseeix el 80% de les reserves mundials. Un fet que ha representat per a aquest país un estat permanent de guerra des de 1998; guerra que dóna un saldo de més de 5,5 milions de víctimes, el major nombre de morts en conflicte bèl·lic des de la Segona Guerra Mundial.

Per la seva capacitat per salvar-se, Komona és nomenada "bruixa de la guerra". La seva única sortida i amistat serà Mag (Serge Kanyinda), un noi albí de 15 anys que desitja casar-se amb ella i amb el qual tractarà d'escapar d'aquest infern.

Aquest commovedor drama canadenc és un retrat denúncia de les penúries de la infància i de la lluita per la supervivència dels nens soldats, mostrat emotivament a través de la veu, els ulls i les experiències de la petita protagonista. Però també és una història d'amor entre els dos adolescents protagonistes i una carta d'amor, a manera de faula, d'una jove mare cap al seu futur nadó, en què aquesta confessa amb immens afecte i honestedat la veritat sobre el seu passat. Una lliçó de vida i esperança sobre la voluntat i resistència de l'esperit humà. Una història que us arribarà al cor.

Textos: José Pica. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

EL IMPOSTOR. INSÒLIT I DESMESURAT SEMIDOCUMENTAL BIOGRÀFIC

Frédéric Bourdin, francoalgerià, amb només 23 anys comptava ja en el seu haver amb moltes identitats falses. Va ser llavors quan va decidir robar una personalitat i reencarnar-se en ella. Segons explica, necessitava l'afecte d'una família i la protecció d'una llar.

Texas, juny de 1994, desapareix Nicholas Barclay de 13 anys. Als tres anys de la seva desaparició, la família rep una trucada comunicant que a Espanya (a Linares concretament) hi ha un jove que, segons diu, ha aconseguit escapar d'una banda de traficants sexuals i afirma ser el seu fill Nicholas.

Tot i que Bourdin és 7 anys més gran que el nen de Texas, que té el cabell bru en lloc de ros com era el de Nicholas, els seus ulls marrons en comptes de blaus i que el seu anglès té un accent francès, aconsegueix enganyar la policia, jutges, FBI, veïns i, el que és més inversemblant, la pròpia família.

No serà fins que un detectiu el vegi per televisió i sospiti que aquell jove no és l'autèntic Nicholas, que no es faran tota mena de proves que acabaran descobrint l'engany. Així i tot, la família no queda convençuda que el noi que ha viscut amb ells durant aquest temps no sigui el seu fill desaparegut. I és que hi ha qui sospita que va ser aquesta qui va acabar amb la vida de Nicholas.

Aquest dubte final no farà sinó augmentar la inquietud i torbació del relat. Per l'espectador planegen una sèrie de preguntes per a les quals no trobarà respostes. Prescindint de les incongruències de la història que són òbvies per a tots, cal preguntar-se també què és el que porta les persones a mentir, a fingir i a enganyar-se amb tal de no acceptar una realitat dolorosa.

Semidocumental biogràfic on es barreja la veu narrativa amb les entrevistes als diferents personatges, on s'intercalen personatges reals amb actors. Encara que en alguns moments perd nervi, la insòlita i desmesurada història et reté perplex a la butaca.

Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat

Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)

Solucionaris Recursos xarxa

Últimes Notícies

On the Road (En la carretera), una pel·lícula sobre la Generació Beat

Basada en la novel·la homònima de Jack Kerouac, obra emblemàtica de la "Generació Beat" els protagonistes parlen de la vida entesa com un viatge continu a la recerca d'una llibertat que proporcioni vivències d'intensa emoció, capaç de transgredir les normes establertes.

La cuinera del president, la pel·lícula gastronòmica de l'any

Història basada en Danièle Delpeuch que va ser la cuinera privada del president François Mitterrand. La pel·lícula, tal i com reconeixen els guionistes, se centra en "el poder de la cuina i en la cuina del poder" encara que per ella també transiten altres temes transversals.

Aquí i allà, una pel•lícula a cavall entre el documental i la ficció

Aquí i allà és una pel·lícula transparent, sense trampes ni artificis. La naturalitat amb què es mouen els seus protagonistes aconsegueix commoure'ns fins al punt que no es necessita recórrer a la música per transmetre tota la càrrega emocional continguda en les diferents escenes.

No, una pel·lícula xilena, és nominada al oscar com a millor pel·lícula estrangera.

La pel·lícula ens situa a Xile durant el govern d'August Pinochet. Davant la pressió internacional, el dictador es veu obligat a convocar un plebiscit de suport a la seva presidència.