Inici
LA DONA QUE SABIA LLEGIR
VEURE TOTES LES ENTREVISTES DE "CINEMA PER A ESTUDIANTS
Marina Francen s'estrena a la direcció després d'haver treballat com a ajudant de realització amb directors tan consagrats com Oliver Assayas o Michael Haneke. Basant-se en el relat de Violeta Ailhaud L'home semen, la seva adaptació al cinema aconsegueix combinar unes imatges de gran bellesa pictòrica amb una història precisa i poètica a la vegada.
Situada en un poble de l'Alta Provença francesa durant el cop d'estat de Napoleó III, les dones del lloc, privades dels seus homes que han estat extradits a llocs remots víctimes d'una brutal repressió per la seva condició de republicans, han de treballar en comunitat per sortir cap endavant. La inquietud davant la possible desaparició de la seva societat per falta de descendència, les condueix a un pacte entre elles: compartiran el primer home que aparegui pel poble. El seu compromís serà una complicitat entre la pulsió sexual i la necessitat de maternitat. L'atzar fa que un dia aparegui Jean, un home d'enigmàtic passat però desitjós d'establir-se en un lloc. Amb l'única jove que sap llegir intercanviaran lectures de Víctor Hugo i contes de Voltaire. L'atracció entre els dos serà inevitable. La ruptura del pacte per part de la jove crearà una situació de retret i desaprovació allà on fins llavors havia regnat la solidaritat i l'afecte. La subtilesa amb què es manejaran les emocions i els sentiments evitaran la confrontació entre totes elles.
Guanyadora del Premi Nous Directors en el passat Festival de Sant Sebastià, Marina Francen ha sabut transmetre en aquesta obra coral una gran sensibilitat davant aquelles situacions que, podent-nos abocar a la desesperació, aconseguim superar gràcies a l'amor i a la fidelitat.
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
RODA DE PREMSA INAUGURAL DEL BCN FILM FESTIVAL 2018
Mike Newell obre el BCN Film Fest amb un eficaç drama sobre l'ocupació nazi de Guernsey.
El cineasta britànic recrea la història d'una escriptora que troba l'argument del seu pròxim llibre en una carta que rep d'un desconegut.
Sis anys després d'estrenar Grans esperances amb Ralph Fiennes i Helena Bonham Carter, el veterà director britànic Mike Newell ha estat l'encarregat d'inaugurar la segona edició del BCN Film Fest amb una pel·lícula ambientada a la segona Guerra Mundial que reflecteix el poder dels llibres i com la lectura pot canviar la vida de les persones.
Amb el suggerent títol La Societat literària i el pastís de pell de patata, basat en la novel·la d'Annie Barrows i Mary Ann Shaffer, el film explica la història d'una jove escriptora londinenca que troba l'argument del seu pròxim llibre en una carta que rep d'un desconegut des de la petita illa de Guernsey, situada al Canal de la Mànega
Rodada al sud-oest d'aquesta illa britànica que va ser ocupada pels nazis, Newell recrea l'ambient de misèria amb què van haver de conviure els seus humils habitants durant el setge i com un grup de veïns no va tenir més remei que formar una societat de lectura improvisada per salvar la pell.
Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
Solucionaris Recursos xarxa
Últimes Notícies
El bon mestre (Les grands esprits)
Encara que podem tenir la sensació d'alguna cosa ja déjà vu, la brillant interpretació, el ritme continuat, la transmissió de valors i la trama efectiva fan que aquesta pel·lícula sigui indispensable per a tots aquells que estan interessats pel tema
S'estrena el documental Marea humana
El que va començar sent un projecte amb pocs mitjans s'ha acabat convertint en una gran producció.
Retrospectiva germans Taviani. Roda de premsa amb Paolo Taviani
Els germans Taviani han mantingut una producció regular amb treballs cada dos o tres anys, realitzats sempre de manera conjunta.
Herois a l’infern
Amb aquesta pel·lícula, el director Joseph Kosinski, vol retre homenatge als 19 bombers que el juny de 2013 van perdre la vida apagant un gran incendi que es va declarar a Yarnell, Arizona.
A l'ombra (o la llum de la venjança)
Si partim de la base que el tema de la venjança per part dels que han patit un atemptat terrorista no és nou, sí que commou la dimensió humana que el director alemany d'origen turc, Fatih Akin, li ha volgut concedir a la seva pel·lícula.
