Així com a la religió cristiana hi ha diferents formes d’interpretar la Bíblia, que en el decurs de la història fins i tot han estat antagòniques entre si, a la religió musulmana hi ha diferents formes d’interpretar l’Alcorà. Actualment, una de les interpretacions més fanàtiques i dictatorials que existeixen és la que fa un moviment polític que es diu Taliban, implantat principalment a zones rurals d’Afganistan i Pakistan.
Aquests textos parlen sobre la visió que els talibans tenen de la societat en general i de les dones en particular:
a)Malala Yousafzai és una noia del Pakistan que s’ha rebel•lat contra els talibans i s’ha convertit en un símbol de la lluita pels drets de les dones;
b)El sistema islàmic talibà enumera lleis i normes implantades a l’Afganistan durant els anys en què hi van governar;
c)El burca tracta de la peça de roba que s’obliga a utilitzar a les dones en algunes parts del món.
d)Decret taliban relatiu a les dones són algunes de les normes imposades a les dones afganeses.
• Quins motius tenia la Malala Yousafzai per desafiar els talibans? Penses que va fer bé o va ser una imprudència per part seva? Raona la teva resposta.
• En quins sectors de l’economia afganesa treballaven principalment les dones abans de l’arribada dels talibans? De quina manera va canviar la seva vida amb la pujada al poder d’aquest moviment polític?
• Quines restriccions van imposar els talibans en la vida quotidiana de tots els afganesos? Enumera-les.
• Comenta la vinyeta de la pàgina 4. Com creus tu que poden afectar la vida quotidiana d’una dona el burca i les normes promulgades pels talibans?
a) MALALA YOUSAFZAI
Estudiant, activista i bloguera pakistanesa. Als 13 anys, Yousafzai va aconseguir notorietat en escriure un blog per a la BBC en el qual explicava la seva vida sota l’amenaça dels talibans, que havien prohibit l'educació a les noies de la seva vall. El 9 d'octubre de 2012, dos homes li van disparar al crani i al coll. Els talibans justificaven l’acció pel fet que, segons ells, la religió musulmana prohibeix a les dones anar a l'escola. Després d’una intervenció quirúrgica i de diverses setmanes en coma, Malala va sobreviure.
Malala Yousafzai ha estat la noia més jove a rebre el Premi Nobel de la Pau, el 2014, per lluitar i defensar l'educació de les dones arreu del món.
b) EL SISTEMA ISLÀMIC TALIBÀ
Durant les primeres vint-i-quatre hores després de la presa de Kabul, els talibans van imposar el sistema islàmic més estricte promulgat arreu del món. Es va prohibir treballar a totes les dones, malgrat que constituïen una quarta part de l'Administració de Kabul, tot el sistema educatiu elemental i gran part del sistema sanitari. Es van tancar les escoles i universitats femenines, cosa que va afectar més de 70.000 estudiants, i es va imposar un codi de vestir estricte que obligava les dones a cobrir-se amb un vel de cap a peus. Es temia que les 25.000 famílies encapçalades per vídues de guerra, que depenien de la seva feina i de les ajudes que distribuïa l'ONU, es moririen de gana. Cada dia es promulgaven noves ordres. «Als lladres els amputaran les mans i els peus, les adúlteres seran lapidades i s’assotarà els qui prenguin begudes alcohòliques», deia un avís de Ràdio Kabul el 28 de setembre de 1996.
Es van prohibir els televisors, els vídeos, les parabòliques, la música i tota mena de jocs, incloent-hi els escacs, el futbol i fer volar estels. Ràdio Kabul va canviar de nom per convertir-se en Radio Shariat i va deixar d'emetre música. Soldats talibans s’estaven als principals carrers i detenien tots els homes que no portessin barba. A diferència de la presa de Herat i d'altres ciutats, a Kabul hi havia un important cos de premsa i televisió internacionals que per primera vegada van informar extensament sobre les restriccions dels talibans. Els talibans van designar una xura de sis homes per governar Kabul, en la qual dominaven els paixtus durranis i on no hi havia ni un sol kabulí...
(...) Cap dels membres de la xura havia viscut mai en una gran ciutat i la majoria ni tan sols havia visitat Kabul, però ara havien de dirigir una ciutat vibrant, semimoderna i multiètnica amb 1,2 milions d'habitants, entre els quals els paixtus eren només una petita minoria. Amb la nova policia religiosa creada pels talibans dedicant-se a fer complir la xaria, tractaven Kabul com una ciutat ocupada. No acabaven d'entendre que governar una gran ciutat no era el mateix que dirigir un poble...
Els talibans. Ahmed Rashid. Editorial Empúries. Barcelona, 2002
c) EL BURKA
Millones de mujeres viven sojuzgadas por una prenda de vestir, el burka (o burca), una suerte de velo integral que cubre por completo la anatomía femenina. Armado con su ácido sentido del humor, el dibujante belga JacPé censura esta injusticia con su último trabajo gráfico, Burkamanía.
"El mundo entero se movilizó contra los talibanes de Afganistán porque dinamitaron los budas de Bamiang, pero pocos fueron los que se movieron cuando los mismos talibanes lapidaban a las mujeres adúlteras, prohibían la escolarización de las niñas y obligaban a llevar burka", denuncia en el prólogo del libro Anne-Marie Lizin, profesora del Instituto de las Ciencias Políticas de París.
Las ilustraciones de JacPé son un toque de atención, una llamada contra este comportamiento que Lizin define como "medieval". "Las mujeres ni se atreven a soñar con ser liberadas un día del burka, porque esta lucha tropieza con las estructuras sociales y mentales que tienen", añade la expresidenta del Senado belga.
RTVE, noticias http://www.rtve.es/noticias/20110304/burkamania-ataque-frontal-contra-injusticia/413216.shtml
... El burka de las mujeres afganas habrá quedado, con toda razón, como uno de los más indiscutibles símbolos de la represión ejercida por el régimen talibán. Pero, lejos de lo que se ha señalado en numerosas ocasiones, el burka nada tiene que ver con el islam, como tampoco el chador, el hiyab o las diversas prendas - chilabas, kufiyyas, turbantes - con las que se suelen vestir los hombres en los países donde la religión musulmana es mayoritaria.
Como señalaba el morisco español Francisco Núñez Muley en el memorial de agravios que dirigió a Felipe II, angustiado por las draconianas prohibiciones establecidas por el monarca, las ropas que vestían los descendientes de los antiguos habitantes musulmanes de la Península eran “costumbres de provincia", distintas de las que se usaban en Berbería, Túnez o Damasco e independientes del credo que profesaban las personas.
El burka, por su parte, es una prenda propia de las pastunes, impuesta a la totalidad de las mujeres afganas por un movimiento político autoritario, el de los talibanes, surgido en el seno de esa tribu. Mientras duró su atroz dictadura, todos los afganos, pastunes o no, tuvieron que regirse por las normas de vestimenta, gastronomía o diversión que dictaron unos gobernantes fanatizados, que hacían pasar por exigencias del islam lo que no eran más que sus propias obsesiones y delirios...
El País, 30 de maig de 2004
d) DECRET TALIBÀ RELATIU A LES DONES
Decret anunciat per la Presidència General d'Amr Bil Maruf i Nai Az Munkar (Policia Religiosa)
Dones, no heu de sortir de la vostra residència. Si sortiu de casa, no heu de ser com les dones que portaven vestits elegants i molts cosmètics, i que es presentaven davant de tots els homes abans de l'arribada de l'islam.
L'islam com a religió salvadora ha determinat una dignitat específica per a les dones, l'islam té instruccions valuoses per a les dones. Les dones no han de crear situacions en què atreguin l'atenció de gent inútil que no les mirarà amb bons ulls. Les dones tenen la responsabilitat d'un mestre com a coordinadores de les seves famílies. El marit, el germà, el pare tenen la responsabilitat de proporcionar a la família els requisits necessaris per viure (menjar, roba, etc.). En el cas que les dones hagin de sortir de la residència amb finalitats educatives, necessitats socials o serveis socials hauran de cobrir-se d'acord amb la regulació de la xaria. Si les dones surten amb vestits elegants, ornamentals, cenyides o encantadores seran maleïdes per la xaria i no podran esperar mai anar al cel.
Tots els caps de família i cada musulmà tenen aquesta responsabilitat. Sol•licitem a tots els caps de família que mantinguin un control rígid de les seves famílies i evitin aquests problemes socials. En cas contrari, aquestes dones seran amenaçades, investigades i castigades severament, així com els caps de família, per les forces de la Policia Religiosa o Munkrat.
La Munkrat té la responsabilitat i el deure de lluitar contra aquests problemes socials i continuarà esforçant-se fins que el mal hagi acabat.
Els talibans. Ahmed Rashid. Editorial Empúries. Barcelona, 2002
Aquests textos parlen sobre la visió que els talibans tenen de la societat en general i de les dones en particular:
a)Malala Yousafzai és una noia del Pakistan que s’ha rebel•lat contra els talibans i s’ha convertit en un símbol de la lluita pels drets de les dones;
b)El sistema islàmic talibà enumera lleis i normes implantades a l’Afganistan durant els anys en què hi van governar;
c)El burca tracta de la peça de roba que s’obliga a utilitzar a les dones en algunes parts del món.
d)Decret taliban relatiu a les dones són algunes de les normes imposades a les dones afganeses.
• Quins motius tenia la Malala Yousafzai per desafiar els talibans? Penses que va fer bé o va ser una imprudència per part seva? Raona la teva resposta.
• En quins sectors de l’economia afganesa treballaven principalment les dones abans de l’arribada dels talibans? De quina manera va canviar la seva vida amb la pujada al poder d’aquest moviment polític?
• Quines restriccions van imposar els talibans en la vida quotidiana de tots els afganesos? Enumera-les.
• Comenta la vinyeta de la pàgina 4. Com creus tu que poden afectar la vida quotidiana d’una dona el burca i les normes promulgades pels talibans?
a) MALALA YOUSAFZAI
Estudiant, activista i bloguera pakistanesa. Als 13 anys, Yousafzai va aconseguir notorietat en escriure un blog per a la BBC en el qual explicava la seva vida sota l’amenaça dels talibans, que havien prohibit l'educació a les noies de la seva vall. El 9 d'octubre de 2012, dos homes li van disparar al crani i al coll. Els talibans justificaven l’acció pel fet que, segons ells, la religió musulmana prohibeix a les dones anar a l'escola. Després d’una intervenció quirúrgica i de diverses setmanes en coma, Malala va sobreviure.
Malala Yousafzai ha estat la noia més jove a rebre el Premi Nobel de la Pau, el 2014, per lluitar i defensar l'educació de les dones arreu del món.
b) EL SISTEMA ISLÀMIC TALIBÀ
Durant les primeres vint-i-quatre hores després de la presa de Kabul, els talibans van imposar el sistema islàmic més estricte promulgat arreu del món. Es va prohibir treballar a totes les dones, malgrat que constituïen una quarta part de l'Administració de Kabul, tot el sistema educatiu elemental i gran part del sistema sanitari. Es van tancar les escoles i universitats femenines, cosa que va afectar més de 70.000 estudiants, i es va imposar un codi de vestir estricte que obligava les dones a cobrir-se amb un vel de cap a peus. Es temia que les 25.000 famílies encapçalades per vídues de guerra, que depenien de la seva feina i de les ajudes que distribuïa l'ONU, es moririen de gana. Cada dia es promulgaven noves ordres. «Als lladres els amputaran les mans i els peus, les adúlteres seran lapidades i s’assotarà els qui prenguin begudes alcohòliques», deia un avís de Ràdio Kabul el 28 de setembre de 1996.
Es van prohibir els televisors, els vídeos, les parabòliques, la música i tota mena de jocs, incloent-hi els escacs, el futbol i fer volar estels. Ràdio Kabul va canviar de nom per convertir-se en Radio Shariat i va deixar d'emetre música. Soldats talibans s’estaven als principals carrers i detenien tots els homes que no portessin barba. A diferència de la presa de Herat i d'altres ciutats, a Kabul hi havia un important cos de premsa i televisió internacionals que per primera vegada van informar extensament sobre les restriccions dels talibans. Els talibans van designar una xura de sis homes per governar Kabul, en la qual dominaven els paixtus durranis i on no hi havia ni un sol kabulí...
(...) Cap dels membres de la xura havia viscut mai en una gran ciutat i la majoria ni tan sols havia visitat Kabul, però ara havien de dirigir una ciutat vibrant, semimoderna i multiètnica amb 1,2 milions d'habitants, entre els quals els paixtus eren només una petita minoria. Amb la nova policia religiosa creada pels talibans dedicant-se a fer complir la xaria, tractaven Kabul com una ciutat ocupada. No acabaven d'entendre que governar una gran ciutat no era el mateix que dirigir un poble...
Els talibans. Ahmed Rashid. Editorial Empúries. Barcelona, 2002
c) EL BURKA
Millones de mujeres viven sojuzgadas por una prenda de vestir, el burka (o burca), una suerte de velo integral que cubre por completo la anatomía femenina. Armado con su ácido sentido del humor, el dibujante belga JacPé censura esta injusticia con su último trabajo gráfico, Burkamanía.
"El mundo entero se movilizó contra los talibanes de Afganistán porque dinamitaron los budas de Bamiang, pero pocos fueron los que se movieron cuando los mismos talibanes lapidaban a las mujeres adúlteras, prohibían la escolarización de las niñas y obligaban a llevar burka", denuncia en el prólogo del libro Anne-Marie Lizin, profesora del Instituto de las Ciencias Políticas de París.
Las ilustraciones de JacPé son un toque de atención, una llamada contra este comportamiento que Lizin define como "medieval". "Las mujeres ni se atreven a soñar con ser liberadas un día del burka, porque esta lucha tropieza con las estructuras sociales y mentales que tienen", añade la expresidenta del Senado belga.
RTVE, noticias http://www.rtve.es/noticias/20110304/burkamania-ataque-frontal-contra-injusticia/413216.shtml
... El burka de las mujeres afganas habrá quedado, con toda razón, como uno de los más indiscutibles símbolos de la represión ejercida por el régimen talibán. Pero, lejos de lo que se ha señalado en numerosas ocasiones, el burka nada tiene que ver con el islam, como tampoco el chador, el hiyab o las diversas prendas - chilabas, kufiyyas, turbantes - con las que se suelen vestir los hombres en los países donde la religión musulmana es mayoritaria.
Como señalaba el morisco español Francisco Núñez Muley en el memorial de agravios que dirigió a Felipe II, angustiado por las draconianas prohibiciones establecidas por el monarca, las ropas que vestían los descendientes de los antiguos habitantes musulmanes de la Península eran “costumbres de provincia", distintas de las que se usaban en Berbería, Túnez o Damasco e independientes del credo que profesaban las personas.
El burka, por su parte, es una prenda propia de las pastunes, impuesta a la totalidad de las mujeres afganas por un movimiento político autoritario, el de los talibanes, surgido en el seno de esa tribu. Mientras duró su atroz dictadura, todos los afganos, pastunes o no, tuvieron que regirse por las normas de vestimenta, gastronomía o diversión que dictaron unos gobernantes fanatizados, que hacían pasar por exigencias del islam lo que no eran más que sus propias obsesiones y delirios...
El País, 30 de maig de 2004
d) DECRET TALIBÀ RELATIU A LES DONES
Decret anunciat per la Presidència General d'Amr Bil Maruf i Nai Az Munkar (Policia Religiosa)
Dones, no heu de sortir de la vostra residència. Si sortiu de casa, no heu de ser com les dones que portaven vestits elegants i molts cosmètics, i que es presentaven davant de tots els homes abans de l'arribada de l'islam.
L'islam com a religió salvadora ha determinat una dignitat específica per a les dones, l'islam té instruccions valuoses per a les dones. Les dones no han de crear situacions en què atreguin l'atenció de gent inútil que no les mirarà amb bons ulls. Les dones tenen la responsabilitat d'un mestre com a coordinadores de les seves famílies. El marit, el germà, el pare tenen la responsabilitat de proporcionar a la família els requisits necessaris per viure (menjar, roba, etc.). En el cas que les dones hagin de sortir de la residència amb finalitats educatives, necessitats socials o serveis socials hauran de cobrir-se d'acord amb la regulació de la xaria. Si les dones surten amb vestits elegants, ornamentals, cenyides o encantadores seran maleïdes per la xaria i no podran esperar mai anar al cel.
Tots els caps de família i cada musulmà tenen aquesta responsabilitat. Sol•licitem a tots els caps de família que mantinguin un control rígid de les seves famílies i evitin aquests problemes socials. En cas contrari, aquestes dones seran amenaçades, investigades i castigades severament, així com els caps de família, per les forces de la Policia Religiosa o Munkrat.
La Munkrat té la responsabilitat i el deure de lluitar contra aquests problemes socials i continuarà esforçant-se fins que el mal hagi acabat.
Els talibans. Ahmed Rashid. Editorial Empúries. Barcelona, 2002