Notícies
Mustang. Un galop cap a la llibertat
Mitjà de comunicació:
La paraula Mustang fa referència a un cavall o egua indomable incapaç de viure tancada. El títol no podria ser més apropiat quan estem parlant de cinc germanes òrfenes, entre els 12 i 16 anys, la vitalitat i frescor de les quals són segrestades per una malaltissa i fosca moral. Però d'una història dramàtica, com és la que viu la dona en la societat musulmana, la directora novella Deniz Gamze, ha creat un relat que lluny de victimitzar les seves protagonistes deixa que siguin aquestes les que ens contagiïn la seva vivacitat i sanes ànsies de llibertat .
La pel·lícula comença amb una imatge lúdica a la vora del mar Negre. Acaba el curs escolar i les cinc germanes juguen a l'aigua amb els seus companys d'estudis. Una imatge feliç que desborda alegria i innocència però titllada d'immoral i escandalosa pels adults. La jovialitat i sensualitat que desprenen les adolescents es veu contrastada per la gravetat i enuig de l'àvia i l'oncle que les tutelen. A partir d'aquí tot canvia. La seva casa es converteix en una presó. Cal preservar-les del sexe masculí. Els seus quefers es reduiran a l'aprenentatge per ser bones mestresses de casa: costura, cuina, vestits no cenyits i converses amb altres famílies per entregar-les a uns marits que no coneixen. La llum ha cedit el lloc a l'ombrívol. Seran elles les que amb la seva complicitat afectuosa i alegria sabran burlar la presó a la qual es veuen sotmeses. Però a més rebel·lia més forrellats i murs infranquejables símbols del masclisme més extrem i d'una hipòcrita concepció religiosa. Les estratègies d'elles per burlar aquesta desraó aporten una dosi d'humor sense que per això la història perdi profunditat.
Deniz Gamze, turca establerta a França, ha aconseguit amb una història senzilla i un repartiment d'actrius no professionals, reflectir les serioses contradiccions d'un país a cavall entre orient i occident, entre el laïcisme i l'extremisme religiós i el pobre paper de la dona en la societat turca rural. Tot això amb una dinàmica visual i un fluir narratiu que galopa cap a la llibertat.
Textos: Núria Farré. facebook@cinemaperaestudiants.cat
Si vols aportar la teva opinió, pots fer-ho a través del nostre enllaç de Facebook (al començament de la pàgina)
